Col·lecció de 60 quaderns l'acció de la qual transcorre l'any 812 en un lloc, Bagundia, no determinat però que podem suposar per la part de territori que separa Europa d'Àsia. Un pastor que ha estat atacat pel soldats rapinyaires del tirà Kan Krum cau -però sobreviu- des d'un penya-segat en una vall profunda, inaccessible, on trobarà un nen de vuit anys que ha estat cuidat per una manada de lleons.

Probablement ZARPA és una de les sèries més originals de les que es van fer al nostre país en aquella època. El tema és, seguint el model creat per Raymond, una llarga lluita per aconseguir enderrocar un usurpador, torneig inclòs, amb l'afegit en aquest cas, d'un heroi tarzanesc que es fa acompanyar d'una parella de lleons, que alterna les seves actuacions en dos escenaris diferents -incloent-hi com Bogarth regnes antics- i que utilitza una simple corda amb una pedra lligada com a arma favorita.

ZARPA introdueix un plantejament diferent en la resolució de la lluita pel poder. En cap dels enderrocaments dels malvats tirans dels regnes àrabs de EL GUERRERO DEL ANTIFAZ intervé de manera col·lectiva el poble sotmès. Sempre és el Guerrero qui mata el tirà. En aquesta sèrie, en canvi, es parla obertament de "rebel·lió" i "desacatament". Son conceptes que no seran recollits pels tebeos espanyols fins quan ho farà, set anys desprès, Víctor Mora en EL CAPITÁN TRUENO.

Gràficament els dibuixos de Ferrando son excessivament senzills i els autors abusen d'omplir pàgines amb lluites d'uns pocs personatges amb l'única finalitat d'allargar els episodis. Els personatges, excepte Zarpa, tenen un aspecte físic molt similar. Cap noia suggereix una sensualitat com la que mostren Zoraida o la Mujer Pirata.

A partir del quadern 52è sembla que hi hagi pressa per acabar la sèrie que, a criteri suposat dels editors, ja ha donat de sí tot el que podia.