ZIPI Y ZAPE narra les aventures, cadascuna d'una sola pàgina, de dos germans bessons anomenats d'aquesta manera. La sèrie, inspirada clarament en el còmic The Katzenjammer Kids de Rudolph Dirks, s'inclou de manera indiscutible en el grup de personatges de l'escola Bruguera que representaren un autèntic revulsiu per la societat espanyola de la postguerra. En aquest cas el que es posava en qüestió era un sistema educatiu basat en l'autoritarisme i l'assimilació de coneixements totalment inútils a la vida real. Els nens són fills d'un catedràtic, Don Pantuflo Zapatilla, que intenta convertir-los en homes de profit pel demà segons els valors d'aquell moment. El seguiment literal del precepte enunciat pel pare o una interpretació absolutament lògica de la lletra aboca inevitablement al desastre. Com és natural la culpa s'atribueix sempre als nens que, en conseqüència, acabaran rebent un càstig més proper a una tortura medieval que a una correcció paterna. La burla constant al sistema educatiu del franquisme - el que volia imposar el pare era el mateix que ensenyaven les escoles - i la violència i sadisme dels càstigs - "la lletra amb sang entra" era una manera de pensar molt corrent - varen mobilitzar sectors propers a l'església i al règim per intentar prohibir la publicació de Zipi Zape. Afortunadament no ho van aconseguir. Amb el temps, però, igual que passà amb Carpanta i Doña Ursula - totes dues també d'Escobar - la sèrie va anar perdent virulència i quedà només com un recull d'entremaliadures d'infants.