Sembla que la idea de GLI SCORPIONI DEL DESERTO va sortir d'una conversa D'Hugo Pratt amb dos antics soldats del Ranger Desert Group a qui Pratt va agafar de models pels personatges d'aquesta nova sèrie. L'acció, que respecte de manera rigurosa els fets històrics, transcórre en els deserts del nord d'Africa en els primers anys de la segona guerra mundial. La narració comença l'octubre de 1940 quan un comando anglès format pels tinents Kord i Hassan Beni Muchtar entren a Djaraboub per establir contacte amb Omar-el-Muchtar, cap espiritual dels senussi i oncle de Hassan. En aquest primer episodi intuïm ja la presència d'un dels temes preferits de Pratt: el del traïdor i l'heroi. El final d'aquest primer capítol deixa entreveure que la cosa no acaba aquí i el tema és més profund del que sembla.Com és habitual a la seva obra, Hugo Pratt aprofita el guió per deixar clares algunes de les seves opinions polítiques respecte el colonialisme i el paper dels països més poderosos. Pratt no se sent còmode amb un exèrcit alineat amb el feixisme que està format per la gent contradictòria, anàrquica i amb poc esperit bèl·lic que ell estima i comprèn. Potser per aquesta raó els personatges són quasi tots estranys, anormals, outsiders: l'amoral tinent Stella, el capità Mario Palchetti, tenor amateur embogit més preocupat d'entonar bé les arias de Aida, Carme o El barber de Sevilla, que de organitzar la defensa del seu fort o el comandant Fanfulla, leprós, amic del seu enemic el tinent francès De la Motte o el bersagilere jueu camisa negra Modena Ferrino enamorat de l'africana Ghula militant radical feminista. Tampoc a l'altre costat les coses són simples amb la barreja entre elitistes i xoviniestes militars anglesos amb jueus con el polonés socialista Koinski, Judittah Canaaan, Caleb Stern o musulmans com el ja citat Hassan i el revolucionari cameller etíop Cush partidari de la revolució mundial.
La revista Sargento Kirk només va publicar poques pàgines de GLI SCORPIONI per causa de la seva desaparició el mateix any 1969. Les aventures continuaren a les pàgines d'Alter Linus però no va ser fins a la seva publicació en versió francesa, a les revistes Tintin i À Suivre i, sobretot, amb els àlbums edittas per Casterman que obtingueren fama internacional. A Espanya, Norma Editorial, ha començat la seva publicació fa molt poc.

Podeu llegir també l'article que va publicar el setmanari TREBALL amb motiu de la seva publicaió.